La tercera revolució industrial també anomenada revolució cientificotècnica

o revolució de la intel·ligència va sorgir a meitats dels anys 40 i va perdurar durant el segle XX (fins el 1995), en destaquen els progressos tecnològics i científics dels 70 i 80. 

El proccés va ser liderat principalment per els EUA, el Japó i la Unió Europea, on es van produir grans canvis en els sectors de comunicació i energia. Aquesta revolució però, va augmentar les diferències entre la societat (tan econòmiques com de poder). 

Les principals característiques són: 

  • Els avenços tecnològics: com els ordinadors, la telecomunicació (internet, reds informatiques, telefonia mòbil..) i l’automatització de la producció (les màquines fan els treballs manuals). 
  • L’intervenció dels homes va passar a no ser necessària per la producció
  • Avenços en les ciències de la salut. 
  • Nous moviments socials com el feminisme. 
  • A partir de la crisi del petroli les potències industrials es van obligar a buscar altres estratègies de producció, introduint les energies renovables (com l’energia eòlica, solar o hidráulica).
  • Innovacions en processos d’emmagatzematge d’energia, com bateries recarregables i piles d’hidrogen. 
  • Nova tecnologia ‘intel·ligent’
  • Desarrollament en el transport, vehicles electrics i hybrids.