Aquesta és una entrevista a la Fina Creus la meva Cangur de quan era petita. Ella va néixer el 4 de maig del 1953 a Viladrau. Quan tenia 5 anys, es va mudar a Santa Eulàlia de Riuprimer. Ara té 68 anys i segueix vivint a santa Eulàlia. Durant la seva vida, ha viscut gran part de guerres que han aportat grans coses.

En aquesta entrevista, la Fina ens explicarà gran part de la seva vida i de la seva experiència en diferents aspectes. Li he fet diferents preguntes sobre la seva infantesa i adolescència. A partir d’aquestes preguntes, podrem treballar l’impacte de la guerra industrial en les vides dels avis, i descobrir moltes coses interessants de la seva època.

A continuació podreu llegir aquesta petita entrevista.

ENTREVISTA JOSEFINA CREUS

Aran : A on i quan vas néixer?

Fina : Vaig néixer a Viladrau, el dia 4 de maig del 1953.

Aran : A quins llocs has viscut?

Fina : He viscut a Viladrau i a Santa Eulàlia de Riuprimer.

Aran: I vas anar a l’escola a Viladrau?

Fina : A Viladrau, fins als 5 anys que vaig venir a Santa Eulàlia de Riuprimer. A Santa Eulàlia anava al colegi de Les Hermanas del Sagrat Cor.

Aran : I a l’escola, com treballaveu?

Fina : Bueno, trevallàvem com en aquella època. T’havies de memoritzar tot i al final no entenies gaire res.

Aran : I anàveu vestits d’alguna manera especial?

Fina : Sí, blau marí i blancs. Havíem d’anar tots iguals.

Aran : Què és el que més t’agradva de l’escola?

Fina : Jo l’escola no m’agradava gaire Aran (riu). Quan feiem la costura a la tarda, cosiem, explicàvem algun conte o alguna cosa d’aquestes, però jo d’estudis, no gaire.

Aran : I recordes a algun professor?

Fina : Sempre teniem a la mateixa. Teniem una monja rabiuda com un dimoni i el dia que ens enriolàvem tela marinera, no feiem res. I el que no li agradava estudiar, passaves de tot. Ara és diferent si no hi ha ajudes hi ha coses. Quan tenies 14 anys oita anaves a treballar i ja està. A mi no em feia pas cap gràcia anar a treballar a la fàbrica. A mi m’hagués agradat fer de dependenta.

Aran : Feieu extraescolars?

Fina : No. No haviem fet mai esports ni res.

Aran : Havieu anat mai de vacances?

Fina : No mai. Sempre estàvem per aquí. Quan feiem vacances i no treballavem, ens anavem a banyar al Rieral. Eren les vacances que feiem.

Aran : A partir de quina edat començàveu a sortir més amb els amics?

Fina : Amb 15 i 16 anys. Jo vaig començar a sortir més aviat perquè tenia els germans més grans i com ells sortien jo aprofitava (riu).

Aran : Hi tenies bona relació amb els teus germans?

Fina : Sí, si. Però feien millor la lliga ells dos junts que amb mi.

Aran : I amb els pares també tenieu bona relació?

Fina : Sí, molt bona.

Aran : Tens algun record de la adolescencia així especial que recordis?

Fina : Bueno a mi m’agradava molt el ball. El cine i el teatre no m’agradava gaire però el ball si, m’agradava molt. Les festes majors disfrutàves, quan era la festa del poble ja que era el dia que et deixàven sortir fins molt tard, fins que s’acavaba.

Aran : I el cine i el teatre no tagradaven?

Fina : Al cine gota. Al teatre encara mira si feien els pastorets i alguna cosa d’aquesta encara mig però, jo el ball. El cine m’agradava quan en feien aquí a Santa Eulàlia, compràves xocolata i amb unes quantes papers de la xocolata feien cine. I llavors hi anava tota la gent del poble, tota la canalla i feien películes d’aquelles que t’agradaven. Però anar a Vic al cine, no era lo meu.

Aran : Com era la casa on vas néixer?

Fina : Era molt petitona, era una casa, de pagès no, però era una casa que era per vigilar osigui de majordoms. Vigilava tres torres i hi havia els que es cuidaven del jardí i aquestes coses, a Viladrau.

Aran : Quantes habitacions tenieu?

Fina : Jo dormia amb la meva germana, sempre. El meu germà dormia sol i els meus pares en una altre habitació.

Aran : A la cuina, quins electrodomèstics hi tenieu?

Fina : Quatre olles i quatre pots i quatre plats, poc. Electrodomèstics i això no hi havia res. Bueno la nevera. Jo tinc record tota la vida d’haver tingut una nevera a casa.

Aran : I llavors, com escalfàveu el menjar?

Fina : Amb el butà, bueno, quan vam venir aquí a Santa Eulàlia que jo tenia 5 anys hi havia els focs aquells de carbonet, l’havies d’encendre i ventar perquè s’encenguéssin i amb aquests fogons. I llavòrens ja els van canviar. La meva mare va comprar una cuina de butà i ja va ser diferent, però primer només anaves amb el carbonet.

Aran : Tenieu aigua corrent?

Fina : No. Al principi de ser aquí no. Al principi de ser aquí haviem d’anar a buscar l’aigua a la font. Llavors ja es va posar l’aigua al poble. Però això, hi havia les fonts. A cada carrer hi havia una font i havies d’anar amb les galledes i un canti a buscar l’aigua. Per tot. Per rentar plats per rentar-te, per tot. I llavors ja van començar-ne a posar. Però al principi havies d’anar a buscar l’aigua a la font. Que vaig trencar més cantis que no pas el que hi havia al mercat (riu). Cada vegada que havia d’anar a buscar aigua a la font trencada un canti. Fins que la meva mare me’n va comprar un de plàstic.

Aran : Des de que vas arribar al poble fins ara, què ha canviat?

Fina : Buenoo, el poble no té comparació. Quan voliem anar a ballar, haviem de marxar amb unes sabates i quan erem al cap de vall de avans de agafar el cotxe linia te les havies de canviar perquè anaven ensabatades de dalt a baix. Perquè els carrer no estàven enquitranats ni res. I llavors hi havia molt fang. Llavors ja quan van arreglar les carrers i van posar desaigües i això, el poble va canviar totalment. I de tamany i això no te comparació eh. Ara és molt més gran. Nosaltres viviem aquí en mig d’aquest carrer i llavors ens vam fer aquesta casa.

Aran : Quina va ser la teva primera feina que vas fer?

Fina : Bueno, la primera feina va ser amb 12 anys, que anava a despatxar en una botiga. A can Cucut. Hi anava els caps de setmana. I llavors als 14 anys vaig començar a la Fàbrica de fil i costura. Quan tenia 12 anys que anava a despatxar, el primer que em feia fer quan arribava era fregar una vitrina que hi tenia el formatge, la confitura i aquestes coses, perquè no s’hi fiquéssin les mosques. Doncs me la feia fregar amb una colònia i sempre es veien una mica de ditades, a vegades me la feia fregar 4 vegades.

Aran : T’has tret algun títol a part del que vas estudiar?

Fina : Bueno ara de jubilada em vaig treure el títol de cuidar gent gran. Si jo Aran això dels llibres no m’agradava pas. No els van fer per mi.

Aran : I als teus germans tampoc?

Fina : Als meus germans si, si que els hi agradava a tots dos. Però en aquells anys no van poder estudiar ni l’un ni l’altre. Quan el meu germà que havia anat a colel·lgi a can Maurici el va treure la meva mare per anar a treballar, li va dir el professor, diu, “això si que em sap greu perquè aquest noi val molt”. I a meva germana igual. I en canvi jo que ho podia haver fet, no em va agradar mai els llibres.

Aran : Com va ser el primer cotxe que vas tenir a la família?

Fina : El primer cotxe que vam tenir a la família va ser el meu cunyat. Un citroen. Farà uns 50 anys

Aran : I creus que hi ha molta diferència amb els cotxes d’ara?

Fina : No té ni comparació. El que passa que llavòrens com que eres més jove semblava que el cotxe era més gros, però ara ja veus que no. Que el cotxe era molt petit.

Amadeu (el seu home) : Escucha esto, tenían dos caballos como mucho, y ahora hoy día el que menos tiene tiene 70 o 80.

Aran : I mentre no vau tenir el cotxe anaveu amb transport públic?

Fina : Sempre. Venia sempre aquí a Santa Eulàlia. Quan anàvem a la platja, amb autocar. Cada diumenge feien un autocar per anar a la platja, doncs anavem amb autocar

Aran : I trens?

Fina : Anàvem a Barcelona un cop a l’any. I a Vic hi vaig començar a anar cada dia des de que vaig fer 15 anys.

Aran : I amb avió, hi has anat mai?

Fina : Sí, el primer cop quan em vaig casar. Jo tenia 22 anys. Vam anar a Mallorca. i de Mallorca a Màlaga. I després quan vaig anar a Ibisa també amb avio. Però no és el meu hobby eh. No m’agrada gaire.

Aran : Molt bé. Tenieu ràdio?

Fina : Sí, una ràdio.

Aran : I era l’únic electrodomèstic que teníeu?

Fina : Si si

Aran : La musica l’escoltàveu per la ràdio?

Fina : Sí, la tele aqui a casa, es va comprar la tele que jo ja festejava, deuria tenir uns 18 anys així que oita fa 50 anys que es va comprar la tele. Però era una tele que només veies dos canals eh, la primera i la segona i no et pensis eh, jo es que la tele ni ara m’agrada. I només hi donàven noticies i alguna novel·la. Les novèl·les a la tarda cosiem aquí amb la meva germana i posàvem sempre la ràdio, res de tele. Escoltàvem les novel·les a la ràdio.

Aran : El primer telèfon mòbil que has tingut tu, quan ha estat?

Fina : Ui així nous? deu fer 4 o 5 anys. Abans teniem els fixes.

Aran : Hi ha algun aparell així electrònic que abans féssiu servir molt i ara ja no es fasi servir?

Fina : Bueno el fixe. El fixe ja el vam treure perquè tenim els altres i ja no ens feia falta.

Aran : Quins objectes que quan tu eres petita no tinguéssis, veus que ara els nens si que tenen?

Fina : El que no vam tenir nosaltres va ser nines fins que vaig tenir 10 anys. Ni juguets. Jugàvem amb les lates anavem a la costa de Ventaiola a fer cabanyes i poc més-.

Aran : Ara que dius això, a les tardes què feieu?

Fina : Quan ja teniem anar a buscar menjar pels conills, anar a buscar aglans pels conills, ajudar a la meva mare i si no cosir i si no planxar i sino el que havies de fer a casa. I quan encara era més petita jugava aqui als carrers. Al cuit amagar, a la xarranca i aquestes coses.

Aran : Creus que amb els aparells aquests mòbils s’ha millorat la qualitat de vida?

Fina : No gota. S’ha perdut molt la qualitat de vida familiar i la vida de dels amics al carrer. Era més maco. Disfrutaves més.

Aran : Quan eres petita t’haguéssis imaginat mai que hi hauria aquest canvi tant gran?

Fina : No, però bueno ha anat venint a poc a poc eh. Vull dir que ha anat evolucionant tot de la manera que tocava.

Aran : Perfecte, moltes gràcies Fina!